Occitan

Etimologia

Del latin consolatio.

Prononciacion

/kunsulaˈsju/, provençau /kũⁿsulaˈsjũⁿ/

Sillabas

con|so|la|cion

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
consolacion consolacions
[kunsulaˈsju] [kunsulaˈsjus]

consolacion femenin

  1. Solaç donat a la pena, a la dolor, a la desagradança de qualqu'un per de discorses, per de suènhs, o per quin autre biais que siá.
  2. Aqueles discors o rasons que s'utiliza per consolar qualqu’un.
  3. Subjècte de plena satisfaccion e de jòia.
  4. Aquela causa o persona que consòla.

Parents

Traduccions