Occitan

Etimologia

Del latin culpa

Prononciacion

lengadocian, gascon /ˈkylpo̞/
provençau /ˈkylpə/

Sillabas

cul|pa

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular Plural
culpa culpas
[ˈkylpo̞] [ˈkylpo̞s]

culpa femenin

  1. Fauta mai o mens grèva comesa volontàriament.
  2. (cristianisme) Pecat, per accion o omission voluntària, contra la lei de Dieu.

Variantas dialectalas

Derivats

Parents

Sinonims

Traduccions


 Forma de vèrb

culpa

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de culpar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de culpar.

Catalan

Etimologia

Del latin culpa

Prononciacion

oriental /ˈkuɫpə/
occidental /ˈkuɫpa/

Sillabas

cul|pa

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
culpa culpes

culpa femenin

  1. culpa (oc)

 Forma de vèrb

culpa

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de culpar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de culpar.

Espanhòl

Etimologia

Del latin culpa

Prononciacion

Peninsular: /ˈkulpa/
American: naut /ˈkulp(a)/, bas /ˈkulpa/

Sillabas

cul|pa

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
culpa culpas

culpa femenin

  1. culpa (oc)

 Forma de vèrb

culpa

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de culpar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de culpar.

Portugués

Etimologia

Del latin culpa

Prononciacion

Portugal /ˈkuɫpɐ/
Brasil /ˈkuwpɐ/, bas /ˈkuwpə/

Sillabas

cul|pa

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
culpa culpas

culpa femenin

  1. culpa (oc)

 Forma de vèrb

culpa

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de culpar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de culpar.