Occitan

Etimologia

Del latin diabolus, manlevat al grèc ancian διάβολος (diábolos).

Prononciacion

/ˈdjabble/

/ˈdjable/ (gascon) (provençal)

/djɛble/ (oèst naut lemosin, parlar en "è")

/ʣablə/[1] (vivaroaupenc, nòrd de la Valaas Occitanas, Archamola)

Sillabas

dia | ble

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
Masculin diable diables
[ˈdjabble] [ˈdjabbles]
Femenin diablessa diablessas
[djaˈbbleso] [djaˈbblesos]

diable masculin

  1. Reli. Èsser subrenatural e imortal, dotat de poders superiors malefics e que viu en infèrn, dins la religion crestiana.
  2. Petit carriòt amb de ròdas baissas que permet de transportar de sacs, de caishas, d'objèctes divèrses.

Sinonims

Parents

Traduccions

Referéncias

  1. Ésse soun mèitre. Antologia di scritti occitani dell'Alta Valle di Susa, de Renato Sibille. [ʣablə] escrich "dzâbl" per Angelo Masset d'Archamola