Occitan

Etimologia

De esperit

Prononciacion

/espiɾiˈtual/

Sillabas

es|pi|ri|tu|al

 Adjectiu

Declinason
Singular Plural
Masculin espiritual espirituals
[espiɾiˈtɥal] [espiɾiˈtɥals]
Femenin espirituala espiritualas
[espiɾiˈtɥalo̞] [espiɾiˈtɥalo̞s]

espiritual

  1. Qu'es de la natura de l’esperit, o que s'i tòca.
  2. (religion) Relatiu a l’arma, a la consciéncia, per oposicion a sensual, carnal.
  3. (religion) Que concernís la religion, la Glèisa, per oposicion a temporal.
  4. Qu'es mistic, allegoric, per oposicion a literal.
  5. Qualifica los ligams de l’esperit, de l’intelligéncia.
    • Filh espiritual

Variantas

Variantas dialectalas

Parents

Traduccions

Catalan

Etimologia

De esperit

Prononciacion

Espanha (Barcelona) : escotar « espiritual »

Prononciacion

oriental /əspiɾituˈaɫ/
occidental /əspiɾituˈaɫ/

Sillabas

es|pi|ri|tu|al

 Adjectiu

espiritual masculin o femenin (plural: espirituals)

  1. espiritual (oc)

Espanhòl

Etimologia

De esperit

Prononciacion

Colómbia (Cartagena) : escotar « espiritual »

Prononciacion

/espiɾiˈtwal/

Sillabas

es|pi|ri|tu|al

 Adjectiu

espiritual masculin o femenin (plural: espirituales)

  1. espiritual (oc)

Portugués

Etimologia

De esperit

Prononciacion

Portugal /iʃpiɾiˈtwaɫ/; Brasil /iʃpiɾiˈtuaw/, /iʃpiɾiˈtwaw/

Sillabas

es|pi|ri|tu|al

 Adjectiu

espiritual masculin o femenin (plural: espirituais)

  1. espiritual (oc)