mague

Occitan

Etimologia

Del latin magus « masc, devinaire, prèire pels Persians », del grèc ancian μάγος.

Prononciacion

/ˈmaɣe/, /ˈmaɣe/

Nom comun

mague masculin

1. (istòria) Prèire de la religion de Zoroastre, pels Persians e los Mèdes.
2. (en particular, cristianisme) Un dels Reis Magues que serián vengut d’Orient fins a Betelèm per adorar Jèsus Crist nenon.

Relacionats

• Baltasar
• Gaspard
• Melquiòr

Traduccions

alemand: Magier (de) anglés: Mage (en) basc: catalan: mag (ca)

espanhòl: Mago (es) francés: Mage (fr) italian: Maghe (it) portugués: mago (pt)