Occitan

Etimologia

Del latin vegetare.

Prononciacion

lengadocian /bed͡ʒeˈta/
gascon /beʒeˈta/
provençau /ved͡ʒeˈta/

Sillabas

ve|ge|tar

 Vèrb

vegetar

  1. Respirar, se noirir, butar, créisser, en parlant dels arbres e de las plantas; complir las foncions pròprias a la vida dels vegetals.
  2. (figurat) Viure d’un biais gaireben inèrt, sens far pas mai que respirar e se noirir.
  3. (figurat) Viure dins l’inaccion, o dins una situacion empachativa o escura.
  4. En parlant d'una entrepresa comerciala, estagnar, capitar pas a prene vam.

Traduccions

Catalan

Etimologia

Del latin vegetare.

Prononciacion

Oriental: central /bəʒəˈta/, balear /vəʒəˈta/
Occidental: nord-occidental /beʒeˈta/, valencian /ved͡ʒeˈtaɾ/, /bed͡ʒeˈtaɾ/

Sillabas

ve|ge|tar

 Vèrb

vegetar

  1. vegetar (oc)

Espanhòl

Etimologia

Del latin vegetare.

Prononciacion

/bexeˈt̪aɾ/

Sillabas

ve|ge|tar

 Vèrb

vegetar

  1. vegetar (oc)

Portugués

Etimologia

Del latin vegetare.

Prononciacion

Portugal /vɨʒɨˈtaɾ/
Brasil /veʒeˈta(ɾ)/

Sillabas

ve|ge|tar

 Vèrb

vegetar

  1. vegetar (oc)