Occitan

Etimologia

(verb 1) Del latin violare.
(verb 2) De viòla.

Prononciacion

/bjuˈla/, Provencau /vjuˈla/

Sillabas

vio|lar

 Vèrb 1

violar

  1. Enfrànher, damatjar l'intergritat de.
  2. (particular) Damatjar o escavar amb per intencions colpablas, en parlant d’una sepultura.
  3. Aver un rapòrt sexual amb qualqu’un sens sa consentida, per la fòrça o par l'engana.

Sinonims

Parents

Traduccions

 Vèrb 2

violar

  1. Jogar de la viòla.

Catalan

Etimologia

Del latin violare.

Prononciacion

Espanha (Barcelona) : escotar « violar »

Prononciacion

Oriental: central /biuˈɫa/, balear /vioˈɫa/, /viuˈɫa/
Occidental: nord-occidental /bioˈɫa/, valencian /vioˈɫaɾ/, /bioˈɫaɾ/

Sillabas

vio|lar

 Vèrb

violar

  1. violar (oc)

Espanhòl

Etimologia

Del latin violare.

Prononciacion

Veneçuèla : escotar « violar »

Prononciacion

/bjoˈlaɾ/

Sillabas

vio|lar

 Vèrb

violar

  1. violar (oc)

Portugués

Etimologia

Del latin violare.

Prononciacion

Portugal /vjuˈlaɾ/; Brasil /vjoˈlaɾ/, /vioˈla/

Sillabas

vio|lar

 Vèrb

violar

  1. violar (oc)