Virgula

Occitan

Etimologia

Del latin virgula « branquilhon ».

Prononciacion

lengadocian, gascon /βiɾˈɣylo̞/
provençau /viʀˈgylə/

Sillabas

vir|gu|la

 Nom comun

virgula femenin

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular Plural
virgula virgulas
[βiɾˈɣylo̞] [βiɾˈɣylo̞s]
  1. (gramatica, tipografia) Signe de pontuacion divisant de proposicions dins una frasa, indicant una pausa : ,.
  2. Separador decimal per notar la partida decimala d’un nombre, en concuréncia amb lo punt dins lo mond anglosaxon.
    •   
  3. Separador dels milièrs dins lo mond anglosaxon, en concuréncia amb l'espace e amb lo punt a çò nòstre.
    •   o   o        o      
  4. (Tipografia) Signe diacritic modificant las caracteristicas de la letra a la quala es suscricha o soscricha.

Derivats

Traduccions


 Forma de vèrb

virgula

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de virgular
  2. Segunda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de virgular

Portugués

Prononciacion

[?]

Sillabas

vir|gu|la

 Forma de vèrb

virgula

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de virgular
  2. Segunda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de virgular