мад
Ossèt
Etimologia
Del proto-iranian *mātar- eissit del protoindoeuropèu *méh₂tēr . Lo plural irregular s'explica per la conservacion del -r final, devengut -l- dabans lo suffix -tæ[1].
Prononciacion
/mad/
Nom comun
Cas | Singular | Plural |
---|---|---|
Nominatiu | мад | мадӕлтӕ |
Genitiu | мады | мадӕлты |
Datiu | мадӕн | мадӕлтӕн |
Allatiu | мадмӕ | мадӕлтӕм |
Ablatiu | мадӕй | мадӕлтӕй |
Inessiu | мады | мадӕлты |
Adessiu | мадыл | мадӕлтыл |
Equatiu | мадау | мадӕлтау |
Comitatiu | мадимӕ | мадӕлтимӕ |
мад
Variantas dialectalas
- мадӕ (digor)
Referéncias
- V. I. Abaïev, Diccionari istorico-etimologic de la lenga ossèta, Mòscou, Nauka, 1958-1989 (reedicion VIKOM 1996).[1]
- V. I. Abaiev, 1964, A Grammatical Sketch of Ossetic, Bloomington, Indiana University Research Center in Anthropology, Folklore, and Linguistics.