Ossèt

Etimologia

Del proto-iranian *mātar- eissit del protoindoeuropèu *méh₂tēr . Lo plural irregular s'explica per la conservacion del -r final, devengut -l- dabans lo suffix -tæ[1].

Prononciacion

/mad/

 Nom comun

Cas Singular Plural
Nominatiu мад мадӕлтӕ
Genitiu мады мадӕлты
Datiu мадӕн мадӕлтӕн
Allatiu мадмӕ мадӕлтӕм
Ablatiu мадӕй мадӕлтӕй
Inessiu мады мадӕлты
Adessiu мадыл мадӕлтыл
Equatiu мадау мадӕлтау
Comitatiu мадимӕ мадӕлтимӕ

мад

  1. Maire.


Variantas dialectalas


Referéncias

  • V. I. Abaïev, Diccionari istorico-etimologic de la lenga ossèta, Mòscou, Nauka, 1958-1989 (reedicion VIKOM 1996).[1]
  • V. I. Abaiev, 1964, A Grammatical Sketch of Ossetic, Bloomington, Indiana University Research Center in Anthropology, Folklore, and Linguistics.