мадӕ
Ossèt
Etimologia
Del proto-iranian *mātar- eissit del protoindoeuropèu *méh₂tēr . Lo plural irregular s'explica per la conservacion del -r final, devengut -l- dabans lo suffix -tæ[1].
Prononciacion
/madæ/
Nom comun
Cas | Singular | Plural |
---|---|---|
Nominatiu | мадӕ | маддӕлтӕ |
Genitiu | мади | маддӕлти |
Datiu | мадӕн | маддӕлтӕн |
Allatiu | мадӕмӕ | маддӕлтӕмӕ |
Ablatiu | мадӕй | маддӕлтӕй |
Inessiu | мади | маддӕлти |
Adessiu | мадӕбӕл | маддӕлтӕбӕл |
Equatiu | мадау | маддӕлтау |
мадӕ
Variantas dialectalas
- мад (iron)
Referéncias
- V. I. Abaïev, Diccionari istorico-etimologic de la lenga ossèta, Mòscou, Nauka, 1958-1989 (reedicion VIKOM 1996).[1]