Ossèt

Etimologia

Del proto-iranian *mātar- eissit del protoindoeuropèu *méh₂tēr . Lo plural irregular s'explica per la conservacion del -r final, devengut -l- dabans lo suffix -tæ[1].

Prononciacion

/madæ/

 Nom comun

Cas Singular Plural
Nominatiu мадӕ маддӕлтӕ
Genitiu мади маддӕлти
Datiu мадӕн маддӕлтӕн
Allatiu мадӕмӕ маддӕлтӕмӕ
Ablatiu мадӕй маддӕлтӕй
Inessiu мади маддӕлти
Adessiu мадӕбӕл маддӕлтӕбӕл
Equatiu мадау маддӕлтау

мадӕ

  1. (digor) Maire.


Variantas dialectalas


Referéncias

  • V. I. Abaïev, Diccionari istorico-etimologic de la lenga ossèta, Mòscou, Nauka, 1958-1989 (reedicion VIKOM 1996).[1]