Del protoeslau *sъlnьce. Parent del chèc slunce, de l'eslovèn sonce o del polonés słońce e tanben de l'anglés sun o del latin sol.
/ˈsɔnt͡sɛ/, /ˈsɔnt͡sɛ/
Nom comun сонце (sonce) neutre inan (genitiu сoнця, nominatiu plural сoнця, genitiu plural сонць)