anís
Occitan
Etimologia
Del latin anisum del grèc ancian ἄνισον.
Prononciacion
- /aˈnis/
- escotar « anís »
Sillabas
a|nís
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
anís | anisses |
[aˈnis] | [aˈnises] |
anís masculin
- Bot. Planta odorosa de la familha de las ombellifèras, que pòrta una grana del meteis nom, qu'òm utiliza en medecina o per aromatizar de plats, lecariás, de bevendas, etc. Planta de l'espècia Pimpinella anisum L.[1] (Apiaceae).
- (per extension) La grana de Pimpinella anisum.
- (color) Verd clar jaunenc.
Sinonims
- fenolh (lengadocian)
Derivats
Compausats
Traduccions
Referéncias
- ↑ Gui Benoèt, op. cit. (coma Pimpinella anisium)
Catalan
Etimologia
Del latin anisum del grèc ancian ἄνισον.
Prononciacion
- oriental /əˈnis/ , occidental /aˈnis/
Sillabas
a|nís
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
anís | anissos |
anís masculin
Espanhòl
Etimologia
Del latin anisum del grèc ancian ἄνισον.
Prononciacion
- /aˈnis/
Sillabas
a|nís
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
anís | anises |
[aˈnis] | [aˈnises] |
anís masculin
Galician
Etimologia
Del latin anisum del grèc ancian ἄνισον.
Prononciacion
- /aˈnis/
Sillabas
a|nís
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
anís | anises |
[aˈnis] | [aˈnises] |
anís masculin