D'anis.
De granas d'anis.

Occitan

Etimologia

Del latin anisum del grèc ancian ἄνισον.

Prononciacion

/aˈnis/
escotar « anís »

Sillabas

a|nís

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
anís anisses
[aˈnis] [aˈnises]

anís masculin

  1. Bot. Planta odorosa de la familha de las ombellifèras, que pòrta una grana del meteis nom, qu'òm utiliza en medecina o per aromatizar de plats, lecariás, de bevendas, etc. Planta de l'espècia Pimpinella anisum L.[1] (Apiaceae).
  2. (per extension) La grana de Pimpinella anisum.
  3. (color) Verd clar jaunenc.

Sinonims

Derivats

Compausats

Traduccions

Referéncias

  1. Gui Benoèt, op. cit. (coma Pimpinella anisium)

Catalan

Etimologia

Del latin anisum del grèc ancian ἄνισον.

Prononciacion

oriental /əˈnis/, occidental /aˈnis/

Sillabas

a|nís

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
anís anissos

anís masculin

  1. anís (oc)

Espanhòl

Etimologia

Del latin anisum del grèc ancian ἄνισον.

Prononciacion

/aˈnis/

Sillabas

a|nís

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
anís anises
[aˈnis] [aˈnises]

anís masculin

  1. anís (oc)

Galician

Etimologia

Del latin anisum del grèc ancian ἄνισον.

Prononciacion

/aˈnis/

Sillabas

a|nís

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
anís anises
[aˈnis] [aˈnises]

anís masculin

  1. anís (oc)