argon

L’argon dins lo Tablèu periodic dels elements.

ampola emplida d'Argon abrandat

Occitan

Etimologia

De l’anglés argon, creat en 1894 del anglés άργόν de ἀργός inactiu, inèrt.

Prononciacion

lengadocia, gascon /aɾ'ɣu/, /aɾ'ɣu/

provençau /aʀ'gũⁿ/, /aʀ'gũⁿ/

Sillabas

ar|gon

Nom comun

argon masculin singular

1. (elements, indenombrable) Element quimic de numèro atomic 18 e de simbòl Ar, un dels gases rars.
2. (quimia, indenombrable) Gas monoatomic d'aquel element (Ar), incolòr, inodòr e inèrt, amb la proprietat d’intrar de biais fòrça mal aisit en combinason. Es un dels gases constitutius de l’atmosfèra.

argon masculin

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascn
Singular	Plural
argon	argons
[aɾ'ɣu]	[aɾ'ɣus]

1. (quimia fisica) Atòm (o, per elipsi, nuclèu) d’argon.

Derivats

• argonat
• argonid

Traduccions

alemand: Argon (de) anglés: argon (en) basc: catalan: argó (ca)

espanhòl: argón (es) francés: argon (fr) italian: argon (it) portugués: argônio (pt), árgon (pt)

Anglés

Etimologia

Creat en 1894 del anglés άργόν de ἀργός inactiu, inèrt.

Prononciacion

EUA /ˈɑːɹɡɒn/, /ˈɑːɹɡɒn/

Sillabas

ar|gon

Nom comun

argon

1. argon ^(oc)

Francés

Etimologia

De l’anglés argon, creat en 1894 del anglés άργόν de ἀργός inactiu, inèrt.

Prononciacion

/aʁɡɔ̃/, /aʁɡɔ̃/

Sillabas

ar|gon

Nom comun

argon

1. argon ^(oc)

Italian

Etimologia

De l’anglés argon, creat en 1894 del anglés άργόν de ἀργός inactiu, inèrt.

Prononciacion

/ˈarɡon/, /ˈarɡon/

escotar « argon »

Sillabas

ar|gon

Nom comun

argon

1. argon ^(oc)