aromanés

Occitan

Etimologia

(1897) De l’alemand Aromunen, mot adaptat de l’aromanés Armãni (parentat au latin Romanus) per lo linguista alemand Gustav Weigand en 1894.

Prononciacion

/aɾumaˈnɛs/, /aɾumaˈnɛs/

Sillabas

a | ro |ma | nès (4)

Nom comun

aromanès masculin

1. Ling. Lenga romanica parlada en Grècia, Albania, Bulgaria, Macedònia, Romania e en Serbia.

Traduccions

alemand: Aromunisch (de) neutre anglés: Aromanian (en) catalan: aromanés (ca) masculin

francés: aroumain (fr) masculin grèc: αρωμουνικά (el) romanés: aromân (ro), armân (ro), aromână (ro), aromânesc (ro), aromânește (ro)

Vejatz tanben

• Mots en aromanés dins lo Wikiccionari
• aromanés sus Wikipèdia