aromanés

Occitan Flag of Occitania (with star).svg

Etimologia

(1897) De l’alemand Aromunen, mot adaptat de l’aromanés Armãni (parentat au latin Romanus) per lo linguista alemand Gustav Weigand en 1894[1].

Prononciacion

[aɾumaˈnɛs]

Sillabas

a | ro |ma | nès (4)

 Nom comun

aromanès masculin

  1. Ling. Lenga romanica parlada en Grècia, Albania, Bulgaria, Macedònia, Romania e en Serbia.

Reviradas

Vejatz tanben

  1. Günter Holtus, Michael Metzeltin e Christian Schmitt, Lexikon der Romanistischen Linguistik, volume 3, Max Niemeyer Verlag, 1989, paja 423