ascensor
Occitan
Etimologia
Derivat del radical del supin latin ascensum, de ascendere (« montar »), amb lo sufixe -or.
Prononciacion
- /as.sen'su/
as | cen | sor (3)
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
ascensor | ascensors |
[as.sen'su] | [as.sen'sus] |
ascensor masculin
- (Arquitectura) Aparelh mecanic que servís a montar o davalar verticalament sens grasas.
- (Per metonimia) La quita plataforma d’un ascensor
- (Informatica) Designa la pichona barra que se desplaça dins la listra de desfilament.
Traduccions
Catalan
Etimologia
Derivat del radical del supin latin ascensum, de ascendere (« montar »), amb lo sufixe -or.
Prononciacion
- Oriental: /ə.sənˈso/
- Occidental: nord-occidental /a.senˈso/, valencià /a.senˈsoɾ/
as | cen | sor (3)
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
ascensor | ascensors |
ascensor masculin
Espanhòl
Etimologia
Derivat del radical del supin latin ascensum, de ascendere (« montar »), amb lo sufixe -or.
Prononciacion
- /as.θenˈsoɾ/
- /as.enˈsoɾ/
as | cen | sor (3)
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
ascensor | ascensors |
ascensor masculin
Sinonims
Americas:
Portugués
Etimologia
Derivat del radical del supin latin ascensum, de ascendere (« montar »), amb lo sufixe -or.
Prononciacion
as | cen | sor (3)
Nom comun
ascensor masculin
Sinonims
Romanés
Prononciacion
escotar « ascensor »
Etimologia
Derivat del radical del supin latin ascensum, de ascendere (« montar »), amb lo sufixe -or.
Prononciacion
as | cen | sor (3)
Nom comun
ascensor masculin