Occitan

Etimologia

Derivat del radical del supin latin ascensum, de ascendere (« montar »), amb lo sufixe -or.

Prononciacion

/as.sen'su/

as | cen | sor (3)

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
ascensor ascensors
[as.sen'su] [as.sen'sus]

ascensor masculin

  1. (Arquitectura) Aparelh mecanic que servís a montar o davalar verticalament sens grasas.
  2. (Per metonimia) La quita plataforma d’un ascensor
  3. (Informatica) Designa la pichona barra que se desplaça dins la listra de desfilament.

Traduccions

Catalan

Etimologia

Derivat del radical del supin latin ascensum, de ascendere (« montar »), amb lo sufixe -or.

Prononciacion

Oriental: /ə.sənˈso/
Occidental: nord-occidental /a.senˈso/, valencià /a.senˈsoɾ/

as | cen | sor (3)

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
ascensor ascensors

ascensor masculin

  1. Ascensor

Espanhòl

Etimologia

Derivat del radical del supin latin ascensum, de ascendere (« montar »), amb lo sufixe -or.

Prononciacion

/as.θenˈsoɾ/
/as.enˈsoɾ/

as | cen | sor (3)

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
ascensor ascensors

ascensor masculin

  1. Ascensor

Sinonims

Americas:


Portugués

Etimologia

Derivat del radical del supin latin ascensum, de ascendere (« montar »), amb lo sufixe -or.

Prononciacion

[?]

as | cen | sor (3)

 Nom comun

ascensor masculin

  1. Ascensor

Sinonims

Romanés

Prononciacion

escotar « ascensor »

Etimologia

Derivat del radical del supin latin ascensum, de ascendere (« montar »), amb lo sufixe -or.

Prononciacion

[?]

as | cen | sor (3)

 Nom comun

ascensor masculin

  1. Ascensor