ast
Occitan
Etimologia
Del latin hasta « tija, lança, bigatana ».
Prononciacion
/ast/
França (Bearn) : escotar « ast »
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
ast | astes |
[ast] | [ˈastes] |
ast masculin
- Tija de fèrre ponchuda utilizada per pertusar un animal o una pèça de carn per fin de la rostir en la far rodar sus las flambas.