atentiu
Occitan
Etimologia
- De atencion.
Prononciacion
/atenˈtiw/ , provençau /atẽⁿˈtiw/
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Dialècte : lengadocian | ||
Singular | Plural | |
Masculin | atentiu | atentius |
[atenˈtiw] | [atenˈtiws] | |
Femenin | atentiva | atentivas |
[atenˈtiβo̞] | [atenˈtiβo̞s] |
atentiu
- Que mòstra d’atencion, de concentracion sus quicòm.
- (per extension) Qualifieca un personatge emplit d’atencion, d'onestat e de suènh pels autres.