personatge

Occitan

Etimologia

De persona.

Prononciacion

/peɾsu'nat͡ʃe/, /peɾsu'nat͡ʃe/ França (Bearn) : escotar « personatge »

Sillabas

per|so|na|tge

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
personatge	personatges
[peɾsu'nat͡ʃe]	[peɾsu'nat͡ʃes]

personatge masculin

1. Persona que se destria, d’autoritat, d’importància sociala.
2. Persona mesa en accion dins un obratge dramatic.
3. (par extension) (cinèma television teatre) Las quitas personas, al respècte dels comedians que las representan.
4. (per extension) Persona que figura dins un obratge narratiu o dins un roman.
5. (bèlas arts) Figura d’una composicion.
   • Un personatge plaçat al primièr plan.

Traduccions

alemand: Persönlichkeit (de) anglés: personality (en) (persona que se destria) character (en) (persona dins un naratiu) catalan: personatge (ca) basc: pertsonaia (eu)

espanhòl: personaje (es) francés: personnage (fr) italian: personaggio (it) portugués: personagem (pt)

Catalan

Etimologia

De persona.

Prononciacion

Oriental: central [pərsuˈnad͡ʒə], balear [pəɾsoˈnad͡ʒə], [pərsuˈnad͡ʒə] Occidental: [peɾsoˈnad͡ʒe]

Sillabas

per|so|na|tge

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
personatge	personatges

personatge

1. Personatge