calma
Occitan
Etimologia
- (nom 1) Del latin tardiu cauma « calor del solelh de miègjorn », del grèc ancian καῦμα (kauma).
- (nom 2) D'un *kalmis preroman indoeuropèu «suc de montanha» o del latin culmen (Mistral).
Prononciacion
/ˈkalmo̞/
Sillabas
cal|ma
Nom comun 1
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
calma | calmas |
[ˈkalmo̞] | [ˈkalmo̞s] |
calma (lengadocian), femenin
- Calm.
- Moment de pausa a causa del caud.
- Melhoracion del temps per un brèu, anan cap al bèl, après una ventada.
Variantas dialectalas
Sinonims
Traduccions
calm, tranquil | |
---|---|
|
Melhoracion del temps | |
---|---|
|
Nom comun 2
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
calma | calmas |
[ˈkalmo̞] | [ˈkalmo̞s] |
calma (lengadocian), femenin
Variantas dialectalas
Planòl rocalhut ... | |
---|---|
|
Forma d'adjectiu
calma
Forma de vèrb
calma
Catalan
Etimologia
- (nom 1) Del latin tardiu cauma « calor del solelh de miègjorn », del grèc ancian καῦμα (kauma).
- (nom 2) D'un *kalmis preroman indoeuropèu «suc de montanha» o del latin culmen (Mistral).
Prononciacion
Espanha (Barcelona) : escotar « calma »
Prononciacion
oriental /ˈkaɫmə/ , occidental /ˈkaɫma/
Sillabas
cal|ma
Nom comun 1
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
calma | calmes |
calma femenin
Nom comun 2
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
calma | calmes |
calma femenin
Forma d'adjectiu
calma
- Femenin singular de calm.
Forma de vèrb
calma
Espanhòl
Etimologia
- Del latin tardiu cauma « calor del solelh de miègjorn », del grèc ancian καῦμα (kauma).
Prononciacion
Peró (Lima) : escotar « calma »
Prononciacion
/ˈkalma/
Sillabas
cal|ma
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
calma | calmas |
calma femenin
Forma d'adjectiu
calma
- Femenin singular de calmo.
Forma de vèrb
calma
Francés
Prononciacion
França : escotar « calma »
Prononciacion
oriental /kalma/
Sillabas
cal|ma
Forma de vèrb
calma
- Tresena persona del singular del passat simple de l'indicatiu de calmer.
Italian
Etimologia
- Del latin tardiu cauma « calor del solelh de miègjorn », del grèc ancian καῦμα (kauma).
Prononciacion
/ˈkalma/
Sillabas
cal|ma
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
calma | calme |
calma femenin
Forma d'adjectiu
calma
- Femenin singular de calmo.
Forma de vèrb
calma
Portugués
Etimologia
- Del latin tardiu cauma « calor del solelh de miègjorn », del grèc ancian καῦμα (kauma).
Prononciacion
Portugal /ˈkaɫmɐ/ ; Brasil /ˈkawmɐ/ , /ˈkawmə/
Sillabas
cal|ma
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
calma | calmas |
calma femenin
Forma d'adjectiu
calma
- Femenin singular de calmo.
Forma de vèrb
calma