candor

Occitan

Etimologia

Del latin candor « blanc ».

Prononciacion

/kanˈdu/, /kanˈdu/, provençau /kãⁿˈdu/, /kãⁿˈdu/ França (Bearn) : escotar « candor »

Sillabas

can|dor

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
candor	candors
[kanˈdu]	[kanˈdus]

candor femenin

1. Al sens etimologic, blancor, puretat.
2. Puretat d'arma ; fisança ; ingenuitat ; franquesa.
3. (per extension) Fisança excessiva ; necitge.

Parents

• cande

Traduccions

alemand: Offenheit (de) anglés: honesty (en), candour (en) basc: kutxada (eu) catalan: candor (ca)

espanhòl: candor (es) francés: candeur (fr) italian: candore (it) portugués: candura (pt)

Catalan

Etimologia

Del latin candor « blanc ».

Prononciacion

catalan central, balear : /kənˈdo/, /kənˈdo/

valencian : /kanˈdoɾ/, /kanˈdoɾ/

rosselhonés : /kənˈdu/, /kənˈdu/

nòrd occidental : /kanˈdo/, /kanˈdo/

Sillabas

can|dor

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
candor	candors

candor femenin

1. candor ^(oc)

Espanhòl

Etimologia

Del latin candor « blanc ».

Prononciacion

/kanˈdoɾ/, /kanˈdoɾ/

Sillabas

can|dor

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
candor	candores

candor femenin

1. candor ^(oc)