carrotatge
Occitan
Etimologia
De carrotar.
Prononciacion
- lengadocian, gascon: /karuˈtad͡ʒe/
- lengadocian: /karuˈtat͡ʃe/
- provençau: /kaʀuˈtad͡ʒe/
Sillabas
ca|rro|ta|tge
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
carrotatge | carrotatges |
[karuˈtad͡ʒe] | [karuˈtad͡ʒes] |
carrotatge masculin
- (botanica) Planta o ortalissa de l'espècia Daucus carota
- (per analogia, geologia) Prelèvament de forma cilindrica.