carròta

Occitan

Etimologia

Del latin carota, manlevan al grèc ancian καρῶτον (karôton).

Prononciacion

/kaˈrɔto/, /kaˈrɔto/

França (Bearn) : escotar « carròta »

Sillabas

car | rò | ta (3)

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
carròta	carròtas
[kaˈrɔto]	[kaˈrɔtos]

carròta femenin

De carròtas (Daucus carota)

De carròtas (Daucus carota)

De carròtas geologicas

1. (botanica) Planta o ortalissa de l'espècia Daucus carota
2. (per analogia, geologia) Prelèvament de forma cilindrica.

Sinonims

planta

• pastenaga
• racina (lemosin)

Derivats

• carrotar
• carrotatge
• carrotèn

Traduccions

alemand: Möhre (de) femenin, Karotte (de) femenin anglés: carrot (en) basc: azenarioa (eu) catalan: pastanaga (ca) femenin espanhòl: zanahoria (es) femenin

francés: carotte (fr) femenin francoprovençau/arpitan: carota (frp) femenin italian: carota (it) femenin portugués: cenoura (pt) femenin sicilian: vastunaca (scn) femenin

Forma de vèrb

carròta

1. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de carrotar
2. segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de carrotar