carròta
Occitan
Etimologia
Del latin carota, manlevan al grèc ancian καρῶτον (karôton).
Prononciacion
/kaˈrɔto/
França (Bearn) : escotar « carròta »
Sillabas
car | rò | ta (3)
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
carròta | carròtas |
[kaˈrɔto] | [kaˈrɔtos] |
carròta femenin
- Bot. Planta o ortalissa de l'espècia Daucus carota
Sinonims
Variantas dialectalas
- racina (lemosin)