Veire tanben : cartocha

Occitan

Etimologia

De l’italian cartuccia del latin charta (« papièr »)

Prononciacion

/kaɾˈtut͡ʃu/, provençau /kaɾʀˈtut͡ʃoo/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
cartocho cartochos
[kaɾˈtut͡ʃu] [kaɾˈtut͡ʃus]

cartocho masculin

 
Un cartocho, ornament de fenèstra
 
Cartochas del rei Tot
 
Lo cartocho D 655 d'un panèl rotièr
  1. (ornament) Mena d’ornament representant una carta desenrotlada e que servís a encastrar una inscripcion, una devisa, etc.
  2. (Antiquitat) Mena d’anèl elliptic que, dins las inscripcions ieroglificas, conten los noms pròpris, los títols onorifics.
  3. (cartografia) Encastre de dimensions redusida.
  4. (per extension,França) Panoncèl rotièr contenent la referéncia de la dicha via.

Traduccions