cellula
 Veire tanben : cèl·lula
|
Occitan
Etimologia
Del latin cellŭla, dimininutiu de cella « cambra ».
Prononciacion
- lengadocian, gascon /selˈlylo̞/
- escotar « cellula »
- provençau /seˈlylə/
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Dialècte : lengadocian | |
| Singular | Plural |
| cellula | cellulas |
| [selˈlylo] | [selˈlylos] |
cellula femenin
- Unitat fondamentala de la matèria viventa.