cercle
Occitan
Etimologia
Dau latin circulus diminutiu de circus.
Prononciacion
/ˈseɾkle/
França (Bearn) : escotar « cercle »
Sillabas
cer | cle
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
cercle | cercles |
[ˈseɾkle] | [ˈseɾkles] |
cercle masculin (lengadocian) (gascon) (lemosin)
- (geometrie) Ensems dei ponchs dau plan situats a una distància constanta sonada rai d'un ponch fixe sonat centre.
- (Per extension) Pèça de metal o autre, formant un cercle, qu’òm plaça a l'entorn de quicòm per lo quichar, lo tancar o l’ornar.
- Los cercles de la bota, lo cercle d'un ròda
- (figurat) Amassada de personas causidas partejant d'idèas meteissas, de gosts semblants o fasent d'activitats comunas.
Variantas dialectalas
Traduccions
Forma de vèrb
cercle
Catalan
Etimologia
Dau latin circulus diminutiu de circus.
Prononciacion
oriental /ˈseɾkɫə/ , occidental /ˈseɾkɫe/
Sillabas
cer | cle
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
cercle | cercles |
cercle masculin
Francés
Etimologia
Dau latin circulus diminutiu de circus.
Prononciacion
- /sɛʁkl/
- França (Sant Llorenç de Cerdans) : escotar « cercle »
Sillabas
cer | cle
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
cercle | cercles |
[sɛʁkl] |
cercle masculin