ceremonial
Occitan
Etimologia
- Del latin caerimonialis.
Prononciacion
/seɾemuˈnjal/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
ceremonial | ceremonials |
[seɾemuˈnjal] | [seɾemuˈnjals] |
ceremonial (lengadocian), masculin
- Libre liturgic per las ceremonias de la Glèisa
- (per extension) Ensemble dels usatges e rites reglant las ceremonias religiosas o politicas.
- (per extension) Ceremonia, civilitat de convivéncia acordada entre particulars.
Variantas dialectalas
- ceremoniau (gascon, provençau)
Traduccions
|
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Dialècte : lengadocian | ||
Singular | Plural | |
Masculin | ceremonial | ceremonials |
[seɾemuˈnjalo] | [seɾemuˈnjals] | |
Femenin | ceremoniala | ceremonialas |
[seɾemuˈnjalo̞] | [seɾemuˈnjalo̞s] |
ceremonial (lengadocian)
- Qu'a una relacion amb la cerimonia.
- Que pracrica de cerimonias o qu'es plen de cerimonia.
Variantas dialectalas
- ceremoniau (gascon, provençau)
Sinonims
Que'es plen de cerimonia
- ceremoniós (2)
Anglés
Etimologia
- Del latin caerimonialis.
Prononciacion
/ˌsɛɹɪˈmoʊniəl/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
ceremonial | ceremonials |
[ˌsɛɹɪˈmoʊniəl] | [ˌsɛɹɪˈmoʊniəls] |
ceremonial
Adjectiu
ceremonial
Espanhòl
Etimologia
- Del latin caerimonialis.
Prononciacion
/θeɾemoˈnjal/ , /seɾemoˈnjal/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
ceremonial | ceremoniales |
ceremonial masculin
Adjectiu
ceremonial masculin o femenin, (plurals: ceremoniales)