politic
Occitan
Etimologia
Del latin politicus, eissit del grèc ancian πολιτικός, politikos, compausat de πολίτης (« ciutadan ») amb lo sufixe -ικός.
Prononciacion
/pu.liˈtik/
po | li | tic (3)
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Dialècte : lengadocian | ||
Singular | Plural | |
Masculin | politic | politics |
[pu.li'ti.k] | [pu.li'ti.kɔ] | |
Femenin | politica | politicas |
[pu.li'ti.kɔ] | [pu.li'ti.kɔs] |
politic
- Relatiu al tractament e discussion dels afars publics ligats al govèrn d’un Estat, o de las relacions mutualas de diferents Estats, la politica.
Traduccions
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
politic | politics |
[pu.li'tik] | [pu.li'tiks] |
politic masculin
- Aqueste que s’ocupa dels afars publics, del govèrn dels Estats.
- (Al singular) Lo mond de la politica.
Sinonims
Anglés
Etimologia
Del latin politicus, eissit del grèc ancian πολιτικός, politikos, compausat de πολίτης (« ciutadan ») amb lo sufixe -ικός.
Prononciacion
/ˈpɒl.ɪ.tɪk/
po | li | tic (3)
Adjectiu
- Prudent e reservat