politica
Occitan
Etimologia
Del latin politicus, eissit del grèc ancian πολιτικός, politikos, compausat de πολίτης (« ciutadan ») amb lo sufixe -ικός.
Prononciacion
/pu.li'ti.kɔ/
po | li | ti | ca (4)
Nom comun 1
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
politica | politicas |
[pu.li'ti.kɔ] | [pu.li'ti.kɔs] |
politica femenin
- Tractament e discussion dels afars publics ligats al govèrn d’un Estat, o de las relacions mutualas de diferents Estats.
- (Per extension) L'estructura e lo foncionament (metodic, teoric e practic) d'una comunautat, d'una societat.
- Linha d’accion, plan d’accion, linha directritz.
Traduccions
Nom comun 2
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
politica | politicas |
[pu.li'ti.kɔ] | [pu.li'ti.kɔs] |
politica femenin
- Aquesta que s’ocupa dels afars publics, del govèrn dels Estats.
- (Al singular) Lo mond de la politica.
Sinonims
Forma d'adjectiu
- Femenin singular de politic
Italian
Prononciacion
Itàlia : escotar « politica »
Etimologia
Del latin politicus, eissit del grèc ancian πολιτικός, politikos, compausat de πολίτης (« ciutadan ») amb lo sufixe -ικός.
Prononciacion
po | li | ti | ca (4)
Nom comun 1 e 2
politica femenin
Forma d'adjectiu
- Femenin singular de politic