civiu
Occitan
Etimologia
- Deu latin civilis, (« qui pertòca los ciutadans, la vita de la ciutat »).
Prononciacion
/siˈβiw/ (gascon)
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | civiu | civius |
[siˈβiw] | [siˈβiws] | |
Femenin | civila | civilas |
[siˈβilɔ] | [siˈβilɔs] |
- Que pertòca la ciutat, los ciutadans, las relacions enter los ciutadans.
- la societat civila.
- Que pertòca lo dret civiu, l'ensemble de las leis que determinan l'estatut deus citiudans en la societat organizada en estat e las lors relacions mutuaus.
- Lo còdi civiu.
- Designa çò qui n'ei pas militar, politic, religiós.
- Un maridatge civiu.
- Designa ua persona cortesa, agradiva.
Variantas dialectalas
- civil (lengadocian) (provençau) (vivaroaupenc)