comandador
Occitan
Etimologia
- Del latin commendator.
Prononciacion
- lengadocian, gascon /kumandaˈðu/
- provençau /kumãⁿdaˈdu/
Sillabas
co|man|da|dor
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
comandador | comandadors |
[kumandaˈðu] | [kumandaˈðus] |
comandador masculin, (femenin: comandairitz)
- Lo que comanda, que ten la carga d'un comandament.
- (Edat mejana) Cavalièr d’un òrdre militar o espitalièr, mèstre d’una comandariá.
- Grade onorific d'unes òrdres
Sinonims
Lo que comanda
Grade militar