concrecion

Occitan

Etimologia

Del latin concretio « agregacion, assemblatge compacte ».

Prononciacion

/kunkɾeˈsju/, /kunkɾeˈsju/, provençau /kũⁿkɾeˈsjũⁿ/, /kũⁿkɾeˈsjũⁿ/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
concrecion	concrecions
[kunkɾeˈsju]	[kunkɾeˈsjus]

concrecion femenin

1. Matèria solida formada per agregacion.
2. (medecina) Massa solida d'origina patologica que se forman dins l’espessor dels teissuts, dins las articulacions, e mai.

Traduccions

alemand: Konkretion (de) anglés: concretion (en) basc: konkurtu (eu) catalan: concreció (ca)

espanhòl: concreción (es) francés: concrétion (fr) italian: concrezione (it) portugués: concreção (pt)