Occitan

Etimologia

Del latin « concubinus »

Prononciacion

/kuŋkyˈβi/, proveçau /kuŋkyˈbĩⁿ/

França (Bearn) : escotar « concubin »

Sillabas

con|cu|bin

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
concubin concubins
[kuŋkyˈβi] [kuŋkyˈβis]

concubin masculin (femenizacion: concubina)

  1. Òme que viu amb una autra persona en estat de concubinatge.
  2. (plural) Los dos membres d’un parelh en estat de concubinatge.

Parents

Traduccions

Francés

Etimologia

Del latin « concubinus »

Prononciacion

/kɔ̃kybɛ̃/

Sillabas

con|cu|bin

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
concubin concubins
[kɔ̃kybɛ̃]

concubin masculin (femenizacion: concubine)

  1. concubin