concubina
Occitan
Etimologia
Del latin « concubinus »
Prononciacion
/kuŋkyˈβino̞/
França (Bearn) : escotar « concubina »
Sillabas
con|cu|bi|na
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
concubina | concubinas |
[kuŋkyˈβino̞] | [kuŋkyˈβino̞s] |
concubina femenin (masculinizacion: concubin)
- Femna que viu amb una autra persona en estat de concubinatge.
Parents
Traduccions
Catalan
Etimologia
Del latin « concubinus »
Prononciacion
- Oriental: central /kuŋkuˈβinə/ , balear /koŋkuˈbinə/ , /kuŋkuˈbinə/
- Occidental: /koŋkuˈβina/
Sillabas
con|cu|bi|na
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
concubina | concubines |
concubina femenin (masculinizacion: concubí)
Espanhòl
Etimologia
Del latin « concubinus »
Prononciacion
/koŋkuˈβina/
Sillabas
con|cu|bi|na
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
concubina | concubinas |
concubina femenin (masculinizacion: concubino)
Italian
Etimologia
Del latin « concubinus »
Prononciacion
/konkuˈbina/
Sillabas
con|cu|bi|na
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
concubina | concubine |
concubina femenin (masculinizacion: concubino)
Portugués
Etimologia
Del latin « concubinus »
Prononciacion
Portugal /kõkuˈbinɐ/
Sillabas
con|cu|bi|na
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
concubina | concubinas |
concubina femenin (masculinizacion: concubino)