confinament
Occitan
Etimologia
Del latin confinis, que ten la mèsma limita, de cum (amb), e finis, (fin, frontièra) Mot derivat de confinar amb lo sufixe -ment
Prononciacion
/kufina'men/
con | fi | na | ment (2)
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
confinament | confinaments |
[kufina'men] | [kufina'men(t)s] |
confinament
- accion de confinar o de se confinar endacòm.
- (Per extension) Procedura de seguretat visant a protegir de personas dinss d'espacis clauses per estalivar, un contacte amb un nívol nociu (de gas o radioactiu), o la propagacion d’una malautiá infecciosa.
- (Seguretat nucleara) Manten de matèrias radioactivas a l’interior d’un espaci determinat mercé a un ensems de disposicions per empacha lor espandiment en quantités inacceptables au-delà de cet espace. (Per extension) Ensems de las quita dispositions presas per assegurar aqueste manten.
Antonims
Referéncias
modificar- Inspirat de Diccionari de Cantalausa
- Font frança: arretat del 30/11/1989