conjectura
Occitan
Etimologia
- Del latin conjectura, de conjicere, derivat de cum e jacio.
Prononciacion
lengadocian /kund͡ʒetˈtyɾo̞/ , gascon /kunʒekˈtyɾo̞/ , provençau /kũⁿd͡ʒekˈtyʀo̞/ França (Bearn) : escotar « conjectura » França (Bearn) - Lengadocian : escotar « conjectura »
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
conjectura | conjecturas |
[kund͡ʒetˈtyɾo̞] | [kund͡ʒetˈtyɾo̞s] |
conjectura femenin
- Jutjament probable, opinion que se fonda sus d'aparéncias.
- (matematicas) Enonciat non demostrat mas que sembla plausible, qu'es verificat sus un grand nombre d’exemples, o demostrat amb d'ipotèsis suplementàrias.
Sinonims
Parents
Traduccions
Forma de vèrb
conjectura
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de conjecturar
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de conjecturar
Catalan
Etimologia
- Del latin conjectura, de conjicere, derivat de cum e jacio.
Prononciacion
Espanha (Barcelona) : escotar « conjectura »
Prononciacion
oriental /kuɲʒəkˈtuɾə/ , occidental /kond͡ʒekˈtuɾa/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
conjectura | conjectures |
conjectura femenin
Forma de vèrb
conjectura
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de conjecturar
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de conjecturar
Francés
Prononciacion
França : escotar « conjectura »
Prononciacion
/kɔ̃ʒɛktyʁa/
Forma de vèrb
conjectura
- Tresena persona del singular del preterit de conjecturer