jutjament

Occitan

Etimologia

Derivat de jutjar.

Prononciacion

• /d͡ʒydd͡ʒa'men/, /d͡ʒydd͡ʒa'men/

Sillabas

jut | ja | ment (3)

Nom comun

jutjament

1. Decision donada per un tribunal.
2. (Especialament religion) Evaluacion per Dieu de l’alma del defunt per l'orientar cap a l'infèrn o lo paradís.
3. (Per extension) Aprobacion o condamnacion d'òrdre moral.
4. (Logica) Acte per que s'afirma o nega quicòm.
   • Tot jutjament que s'exprimís es una proposicion.
5. Facultat de compreneson que compara e que jutja.
   • Es un òme d’esperit, mas de jutjament pas gaire solide.
6. Avís, sentiment, opinion.
   • Basar son jutjament sus un fach precís.
7. (Cartas de jòc) Vintena arcan del taròt de Marselha.

Sinonims

1. senténcia

Traduccions

alemand: Gericht (de), Tribunal (de) anglés: judgment (en), judgement (en), uadjudication (en) catalan: judici (ca), albir (ca) espanhòl: juicio (es)

francés: jugement (fr) italian: giudizio (it) polonés: osąd (pl) portugués: julgamento (pt)