Occitan

Etimologia

Manlèu del latin facultas « facultat, facilitat, capacitat ».

Prononciacion

/fakyl'tat/ França (Bearn) : escotar « facultat »

Sillabas

fa|cul|tat

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
facultat facultats
[fakyl'tat] [fakyl'tats]

facultat femenin

  1. Poténcia fisica o morala que fa un èsser capable d’agir d’un cèrt biais, de produireefièchs.
    • Desvolopar sas facultats corporalas e intellectualas
  2. (per extension) La quita possibilitat d’agir, en parlant de las causas.
    • L’aimant ten la facultat d’atirar lo fèrre.
  3. Poder, mejan, drech de far quicòm.
    • La facultat de dispausar de sos bens.
  4. (plural) Los bens, las fonts, los mejans d’una persona.
  5. Còrs d’ensenhament superior formant una fraccion d’una universitat.

Sinonims

Traduccions

 Forma de vèrb

facultat

  1. Participi passat masculin de facultar

Catalan

Etimologia

Manlèu del latin facultas « facultat, facilitat, capacitat ».

Prononciacion

Espanha (Barcelona) : escotar « facultat »

Prononciacion

oriental /fəkuɫˈtat/
occidental /fakuɫˈtat/

Sillabas

fa|cul|tat

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
facultat facultats

facultat femenin

  1. Facultat