facultat
Occitan
Etimologia
- Manlèu del latin facultas « facultat, facilitat, capacitat ».
Prononciacion
/fakyl'tat/ França (Bearn) : escotar « facultat »
Sillabas
fa|cul|tat
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
facultat | facultats |
[fakyl'tat] | [fakyl'tats] |
facultat femenin
- Poténcia fisica o morala que fa un èsser capable d’agir d’un cèrt biais, de produire d´efièchs.
- Desvolopar sas facultats corporalas e intellectualas
- (per extension) La quita possibilitat d’agir, en parlant de las causas.
- L’aimant ten la facultat d’atirar lo fèrre.
- Poder, mejan, drech de far quicòm.
- La facultat de dispausar de sos bens.
- (plural) Los bens, las fonts, los mejans d’una persona.
- Còrs d’ensenhament superior formant una fraccion d’una universitat.
Sinonims
Traduccions
Forma de vèrb
facultat
- Participi passat masculin de facultar
Catalan
Etimologia
- Manlèu del latin facultas « facultat, facilitat, capacitat ».
Prononciacion
Espanha (Barcelona) : escotar « facultat »
Prononciacion
- oriental /fəkuɫˈtat/
- occidental /fakuɫˈtat/
Sillabas
fa|cul|tat
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
facultat | facultats |
facultat femenin