connèx
Occitan
Etimologia
- Del latin connexus, participi passat de connectere (« ligar »), de cum (« amb »), e nectere (« ligar »).
Prononciacion
/kun'nɛt͡s/
Sillabas
con|nèx
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Dialècte : lengadocian | ||
Singular | Plural | |
Masculin | connèx | connèxes |
[kun'nɛt͡s] | [kun'nɛd͡zes] | |
Femenin | connèxa | connèxas |
[kun'nɛd͡zo̞] | [kun'nɛd͡zo̞s] |
connèx
- (didactica) Que ten un prim ligam amb una o mai causas del meteis genre.
- Afars, matèrias connèxas. - Sciéncia connèxas.
- (topologia) Qu'es pas d'union disjunta de doas partidas tencadas non voidas, se dich al respècte d'un espaci.
- La drecha reala es connèxa.