consacrar
Occitan
Etimologia
Del latin consecrare « far venir sacrat en dedicant a Dieu ; reconéisser coma avent un caractèr sacrat »
Prononciacion
/konsaˈkɾa/, provençau /kõⁿsaˈkʀa/ França (Bearn) : escotar « consacrar »
Vèrb
consacrar
- (religion) Dedicar a Dieu, a una divinitat, a un sant, amb de ceremonias.
- (religion) Donar, devoar a Dieu, sens observar pas cap ceremonia particulara.
- (figurat) Devoar, destinar o utilizar quicòm per un usatge especific.
- (particular) Utilizar son temps a far quicòm.
- (religion) Far venir sacrat, sant, venerable.
- Aquel lòc foguèt consacrat pel sang dels martirs.
- (per extension) Sanccionar ; far venir durable.
- Aquel principi foguèt consacrat per la lei.
- (particular) Adoptar, far venir constant per l’usatge al subjècte dels mots, del parlar.
- Aquela expression es consacrasa per l’usatge.
- (rite crestian) Prononciar las paraulas sacramentalas que lo pan e lo vin son cambiats en còrs e sang de Jèsus Crist.
- Ostia consacrada.