consolat

Veire tanben : Consolat

Occitan

Etimologia

Del latin consulatus.

Prononciacion

/kunsuˈlat/, /kunsuˈlat/

Sillabas

con|so|lat

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
consolat	consolats
[kunsuˈlat]	[kunsuˈlats]

consolat masculin

1. (Antiquitat) Dignitat de cònsol.
2. (per extension) Lo temps pendent que s'exercissiá la carga de cònsol.
3. (istòria) Regim politic de la fin de la Revolucion Francesa, nascut del còp d'Estat de Napoleon Bonaparte contra lo Directòri.
4. (istòria) Organ executiu d'unas municipalitats occitanas, catalanas, italianas, etc, que al cap èran nomenats de cònsols.
5. (politica) Carga de cònsol dins una vila estrangièra.
6. (per extension) Lòc ont demora o lòc ont trabalha un cònsol.

Parents

• cònsol
• consolar / consolari

Traduccions

alemand: Konsulat (de) anglés: consulate (en) basc: kontsuletxe (eu) catalan: consolat (ca)

espanhòl: consulado (es) francés: consulat (fr) italian: consolato (it) portugués: consulado (pt)

Forma de vèrb

consolat

1. Participi passat al masculin singular de consolar.

Catalan

Etimologia

Del latin consulatus.

Prononciacion

Espanha (Barcelona) : escotar « consolat »

Prononciacion

oriental /kunsuˈɫat/, /kunsuˈɫat/, occidental /konsoˈɫat/, /konsoˈɫat/

Sillabas

con|so|lat

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
consolat	consolats

consolat masculin

1. consolat ^(oc)

Forma de vèrb

consolat

1. Participi passat al masculin singular de consolar.