Occitan

Etimologia

(verb) Del latin consolāre.
(adj) Del latin consularis.

Prononciacion

/kunsuˈla/, provençau /kũⁿsuˈla/

Sillabas

con|so|lar

 Vèrb

consolar

  1. Solaçar qualqu’un dins sa pena per de discorses, per de suènhs, o per quin autre biais que siá.
  2. Donar, portar de consolacion, en parlant de quicòm.

se consolar

  1. Arrestar de se plànher, de plorar per causa de solaç.

Parents

Antonims

Sinonims

Traduccions


 Adjectiu

Declinason
Singular Plural
Masculin consolar consolars
[kunsuˈlaɾ] [kunsuˈlaɾs]
Femenin consolara consolaras
[kunsuˈlaɾo̞] [kunsuˈlaɾo̞s]

consolar

  1. Relatiu als cònsols romans.
  2. (Istòria de França) Relatiu al periòde del Consolat.
  3. Relatiu a la representacion nacionala dels consolats manadats fòra del país.
  4. (Servici public en França) Que depend de la Cambra de comèrci e d’industria o del tribunal de comèrci.

Variantas dialectalas

Parents

Traduccions


Catalan

Etimologia

Del latin consolāre.

Prononciacion

Oriental: central /kunsuˈɫa/, balear /konsoˈɫa/, /kunsuˈɫa/
Occidental: nord-occidental /konsoˈɫa/, valencian /konsoˈɫaɾ/
Espanha (Valéncia) : escotar « consolar »

Sillabas

con|so|lar

 Vèrb

consolar

  1. consolar (oc)

Espanhòl

Etimologia

Del latin consolāre.

Prononciacion

/kõnsoˈlaɾ/

Sillabas

con|so|lar

 Vèrb

consolar

  1. consolar (oc)

Portugués

Etimologia

Del latin consolāre.

Prononciacion

Portugal /kõsuˈlaɾ/; Brasil /kõsoˈla(ɾ)/
Portugal (Coïmbra) : escotar « consolar »

Sillabas

con|so|lar

 Vèrb

consolar

  1. consolar (oc)