consolacion

Occitan

Etimologia

Del latin consolatio.

Prononciacion

/kunsulaˈsju/, /kunsulaˈsju/, provençau /kũⁿsulaˈsjũⁿ/, /kũⁿsulaˈsjũⁿ/

Sillabas

con|so|la|cion

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
consolacion	consolacions
[kunsulaˈsju]	[kunsulaˈsjus]

consolacion femenin

1. Solaç donat a la pena, a la dolor, a la desagradança de qualqu'un per de discorses, per de suènhs, o per quin autre biais que siá.
2. Aqueles discors o rasons que s'utiliza per consolar qualqu’un.
3. Subjècte de plena satisfaccion e de jòia.
4. Aquela causa o persona que consòla.

Parents

• consolable
• consolar
• consolador
• consolaire
• consolament

Traduccions

alemand: Trost (de) anglés: consolation (en) basc: catalan: consolació (ca), consol (ca)

espanhòl: consolación (es), consuelo (es) francés: consolation (fr) italian: consolazione (it) portugués: consolação (pt), consolo (pt)