contingenta

Occitan

Etimologia

Del latin contingens, participi present de contingere (« tocar »).

Prononciacion

lengadocian /kuntind͡ʒento̞/, /kuntind͡ʒento̞/, gascon /kuntinʒento̞/, /kuntinʒento̞/, provençau /kĩⁿtẽⁿˈd͡ʒẽⁿtə/, /kĩⁿtẽⁿˈd͡ʒẽⁿtə/

Sillabas

con|tin|gen|ta

Forma d'adjectiu

contingenta

1. femenin singular de contingent.

Forma de vèrb

contingenta

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de contingentar.
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de contingentar.

Francés

Prononciacion

/kɔ̃tɛ̃ʒɑ̃ta/, /kɔ̃tɛ̃ʒɑ̃ta/

Forma de vèrb

contingenta

1. Tresena persona del singular del passat simple de contingenter.