convencional
Occitan
Etimologia
- Del bas latin conventionalis « de convencion »
Prononciacion
/konβensju'nal/
Sillabas
con|ven|cio|nal
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | convencional | convencionals |
[konβensju'nal] | [konβensju'nals] | |
Femenin | convencionala | convencionalas |
[konβensju'nalo̞] | [konβensju'nalo̞s] |
convencional (lengadocian)
- Que resulta d’una convencion.
- (par extension) Que mòstra pas cap originalitat.
- (istòria de França) Relatiu a la Convencion nacionala.
- (militar) (anglicisme) Qu'es classic, tradicional, qu'es pas nuclear.
- Las armas convencionalas e nuclearas.
Variantas dialectalas
- convencionau (provençau) (gascon)
Parents
Traduccions
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
convencional | convencionals |
[konβensju'nal] | [konβensju'nals] |
convencional (lengadocian)
- (istòria de França) Membre de la Convencion nacionala.
Variantas dialectalas
- convencionau (provençau) (gascon)
Catalan
Etimologia
- Del bas latin conventionalis « de convencion »
Prononciacion
- Balear /komvənsioˈnal/
- Central /kumbənsiuˈnal/
- Valencian /komvensioˈnal/
Sillabas
con|ven|cio|nal
Adjectiu
convencional masculin o femenin (Plural: convencionals)
Espanhòl
Etimologia
- Del bas latin conventionalis « de convencion »
Prononciacion
/kombensjoˈnal/ , /komben̪θjoˈnal/
Sillabas
con|ven|cio|nal
Adjectiu
convencional masculin o femenin (Plural: convencionales)
Portugués
Etimologia
- Del bas latin conventionalis « de convencion »
Prononciacion
Portugal /kõvẽsjuˈnaɫ/
Sillabas
con|ven|cio|nal
Adjectiu
convencional masculin o femenin (Plural: convencionais)