Occitan

Etimologia

Del latin creatura « causa creada ».

Prononciacion

/kɾeaˈtyɾo̞/, provençau /kʀeaˈtyʀo̞/ França (Bearn) : escotar « creatura »

Sillabas

cre|a|tu|ra

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
creatura creaturas
[kɾeaˈtyɾo̞] [kɾeaˈtyɾo̞s]

creatura femenin

  1. Resultat de la creacion, èsser uman o animal.
    • Las creaturas animadas.
    • L’òme es una creatura rasonabla.
  2. (particular) Çò qu'es creat dins un objèctiu particular.
  3. (especiamament) Uman, qu’es creat per Dieu.
  4. (pejoratiu) Femna.
  5. Persona que ten sa fortuna o son elevacion d’una autra.

Derivats

Parents

Traduccions

 Forma de vèrb

creatura

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de creaturar
  2. Segonda persona del singular de l'inperatiu afirmatiu de creaturar

Catalan

Etimologia

Del latin creatura « causa creada ».

Prononciacion

[?]

Sillabas

cre|a|tu|ra

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
creatura creatures

creatura femenin

  1. creatura

Italian

Etimologia

Del latin creatura « causa creada ».

Prononciacion

Itàlia : escotar « creatura »

Prononciacion

/kreaˈtura/

Sillabas

cre|a|tu|ra

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
creatura creature

creatura femenin

  1. creatura