critica
Occitan
Etimologia
Del grèc ancian κρίνω, « jutjar ».
Prononciacion
/kɾi'tikɔ/
Nom comun 1
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
critica | criticas |
critica femenin
- Art de jutjar las òbrs de ment.
- (Jornalisme) Article donant las apreciacions de son autor sus un libre, un film, etc
- Jutjament negatiu al respècte de quicòm o qualqu’un.
- (Filosofia) Determinacion dels limits d’un concèpte o d’una facultat.
Nom comun 2
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
critica | criticas |
critica masculin o femenin, (plurals: criticas)
Forma d'adjectiu
critica femenin
- Femenin singular de critic
Forma de vèrb
critica
- Tresena persona del singular al present de l'indicatiu de criticar.
- Segonda persona del singular a l'imperatiu afirmatiu de criticar.
Parents
Italian
Etimologia
Del grèc ancian κρίνω, « jutjar ».
Prononciacion
/'kri.ti.ka/
Nom comun
critica femenin
Traduccions
Espanhòl
Etimologia
Del grèc ancian κρίνω, « jutjar ».
Prononciacion
/kɾi'tika/
- Tresena persona del singular al present de l'indicatiu de criticar.
- Segonda persona del singular a l'imperatiu de criticar.
Portugués
Etimologia
Del grèc ancian κρίνω, « jutjar ».
Prononciacion
/kɾi'ʈʃika/
- Tresena persona del singular al present de l'indicatiu de criticar.
- Segonda persona del singular de l'imperatiu positiu de criticar.