croquet
Occitan
Etimologia
De cròc amb lo sufixe diminutiu -et
Prononciacion
/kɾuˈket/
França (Bearn) - Lengadocian : escotar « croquet »
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
croquet | croquets |
[kɾuˈket] | [kɾuˈkets] |
croquet masculin
- Peça de metal pichona de forma corbada que s'acaba en punta e servís per i agafar quicòm.
- Gafèt pichon de metal que, penjat a un fial e provesit d'esca, servís per pescar.