Occitan

Etimologia

Del italian culatta, de culo («cuol») amb diminutiu

Prononciacion

/kyˈlaso̞/ França (Bearn) : escotar « culassa »

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
culassa culassas
[kyˈlaso̞] [kyˈlaso̞s]

culassa femenin

 
La culassa escultada d’un canon.
  1. Partida posteriora d'unes objèctes.
  2. (armament de caça, de guerra) Blòc d'acièr mobil que clava lo canon per la partida opausada a la boca.
    1. Per las armas portablas, partida posteriora, que servís per téner l'arma o laˋpiejar.
  3. (mecanica) Partida amovibla d'un motor assegurant l'estanqueïtat d'un o mai de sos cilindres.

Traduccions

(armament)


(mecanica)