Occitan

Etimologia

Del mejan neerlandés blok « tronc ».

Prononciacion

/ˈblɔk/ França (Bearn) : escotar « blòc »

Sillabas

blòc

 Nom comun

blòc masculin

Declinason
Singular Plural
blòc blòcs
[ˈblɔk] [ˈblɔks]
  1. Massa, brave talh d’una matèria pesanta e dura, coma la pèira, lo marbre, lo fèrre gaire pas trabalhada.)
  2. (arquitectura) Massa de pèira talhada abans d’èsser transportada al pè de l'òbra per una construccion.
  3. soc de fusta.
  4. Unes fulhets de papièr de meteis format emepegats ensemble sus una partida d'un sol costat, de biais que se pòsca los desempegar aisidament un après l'autre per prene de nòtas o escriure de letras.
  5. (programmacion) Grop d'instructions.
  6. (informatica) Unitat de sèrva sus disc dur.
  7. (informatica) Grop de donadas registradas o transmesa globalament per de causas tecnicas sens prene en compte lor contengut.
  8. (informatica) Seccion o contengut d'una seccion d'un programa.
  9. (politica) Union de diferents Estats, de diferents partits.
    • Lo blòc comunista.
    • Far blòc, s'unir.

Variantas dialectalas

Sinonims

Derivats

Traduccions