tronc
Occitan
Etimologia
- Del latin truncus « troncat, tronc »
Prononciacion
- lengadocian, gascon /ˈtɾuŋk/
- provençau /ˈtʀũⁿ/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lendadocian, gascon | |
Singular | Plural |
tronc | troncs |
[ˈtɾuŋk] | [ˈtɾuŋks] |
tronc masculin
- (botanica) Camba d’un arbre, tija consierada sens las brancas.
- (botanica) Espina, ponchon, esquilha.
- (anatomia) Origina, partida màger d’un vaissèl, d’un nèrvi.
- Lo tronc cerebral.
- (anatomia) Partida màger del còrs d’un uman, d’un animal, levat del cap e dels membres.
- (geometria) Partida compresa entre la basa d’un còn, d’una piramida, d’un prisma, e sa seccion per un plan.
- (arquitectura) Tròç d’un fust de colomna.
- (religion) Bóstia o arca de fusta o de metal sagelada sovent pausada dins las glèisas e que possedís una fenda per recebre l’argent de la almòinas.
Parents
Traduccions
|
Catalan
Etimologia
- Del latin truncus « troncat, tronc »
Prononciacion
- Oriental: central /ˈtɾoŋ/ , balear /ˈtɾoŋk/
- Occidental: nord-occidental /ˈtɾoŋ/ , valencian /ˈtɾoŋ/ , /ˈtɾoŋk/
- Espanha (Barcelona) : escotar « tronc »
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
tronc | troncs |
tronc masculin
Francés
Etimologia
- Del latin truncus « troncat, tronc »
Prononciacion
- /tʁɔ̃/
- França (Sant Llorenç de Cerdans) : escotar « tronc »
- França (Somain) : escotar « tronc »
- França (Ceret) : escotar « tronc »
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
tronc | troncs |
[tʁɔ̃] |
tronc masculin